Cita

25 d'Abril a la memòria

Que dir sobre aquesta dada? Que, per a la gran majoria de "valencianos" no els diu res, perquè per
als valencians està carregada de ràbia, odi i impotència, però també de coratge, resistència i ganes de viure.
Viure per a fer vore que no ens hem extingit, viure per fer vore que esta es la nostra terra, que no oblidem qui som
qui serem i com hem de ser.

Tal dia com avui, fa tres segles, ens aboliren les normes que ens atorgaven un regnat, avui,
tres segles després, justifiquen aquesta pèrdua amb la creació d'un parell d'estatuts (un al 1982 i altre al 2006) que ens "atorga els nostres drets", el dret a viure sumisos sota la mateixa família que ens abolí  els nostres autèntics drets. Ademes, el nostre calvari son els mitjans de comunicació que, teòricament, ens defèn Per començar ens censuren, per a Canal9, sols existim com un grup d'exaltats i antivalencians (irònicament parla qui te que callar), i a la TV3, a pesar del seu descens de qualitat, no deixa de ser l'únic mitjà que ens defèn front a la "nostra" RTVV. Caldria preguntar al senyor Camps (de golf) perquè va donar la llicència TDT a la Cope i a "las Provincias", dos canals de qualitat localista (molt per davall de TV Ribera) i no als de l'InfoTV, els quals la demanarem explícitament i, també, perquè pretén tancar-nos els repetidors pagats per l'ACPV (que el senyor Camps no posà un cèntim) després de 25 anys d'emissió i, a més, al 300é aniversari d'aquell 25 d'Abril on intentaren segar les nostres arrels, moltes casualitats al meu parèixer.

Avui en dia, valencians quedem pocs, però almenys sabem el perquè de les coses, no ens deixen enlluernar per falses promeses i meetings hipòcrites dels polítics "de este nuestro pais". El valencià, ja no es una llengua o dialecte català, el valencià és una promesa política, res més, aquells que tan aferrinament defenen el valencià front al català, i sols s'enrecorden d'ell en aquestes ocasions..com diu l'himne regional "per a ofrenar noves glòries a Espanya", perque se'ns acusa de sobiranistes catalans per voler equiparar-la, però no diuen que el valencià desapareix sota el negre vèl del castellà, castellà implantat a la capítal des de fa temps i que s'estén.

El jovent, el futur del país, no li preocupa el que passarà demà en el tema, i és una cosa que em preocupa, avui mateix, un company (no vaig a dir que ha sigut Pablo) em diu "Saps que ens ha preguntat el professor d'estadística? Que si sabíem quin dia era hui, i ningú ho sabia", jo, no sabia si riure'm o plorar...és, realment trist. La gent se sent identificà en un país que entra matant els seus avantpassats i important els seus de sang castellana, se sent identificà amb una selecció de futbol que a pesar de ser patètica, sent com a seua, uns representants a Eurovisió(encara més patètics) que donen suport per mal que canten, son, aquestos "nuevos valencianos" gent que no coneixen la nostra cultura, però encara és més trist aquells valencians que han oblidat la seva
identitat per abraçar la dels invasors, invasors que els han xafat, degradat i ignorat, és una espècie de síndrome d'Estocolm que dura 300 anyets i es transmet de pares a fills. Per aquesta gent, l'enemic a vèncer son els seus propis germans, gent que a pesar d'obrir-los els braços, els responen amb pedres, i més després de dues dictadures, on aquesta terra ha estat mimada per elles, per ser sumisa i obedient.

En canvi, a certs sectors, cada cop més gran (sona a tòpic) es mouen i lluiten contra aquest tipus de manipulació. Des de politics (no parle del Carod, que personalment trobe que utilitza el nostre sentiment per fer política, però millor això que tornar a les armes, cosa que algun dia farem, ja que la diplomàcia ha mort), passant per cantants, escriptors, esportistes, organitzacions, des d'Endavant (Maulets, CEPC, ACPV...)fins al militant o simpatitzant, passant per la gent que s'expressa i reclama els seus drets com a valencià, fins la gent que simplement diu "Jo, se el que soc, d'on vinc i no em deixe manipular per eixa dreta oportunista". No cal grans personalitats per canviar la nostra sort, perquè la nostra sort està canviant, gràcies a nosaltres, gràcies a tots, gràcies a tu.

Veiem mentre cresquem, com es repeteix la història  d'aquella fatídica batalla, però hui ens defenem des de tots els fronts, i amb el que calga defendrem allò que es nostre, nostra identitat, nostra cultura, nostre origen "lleidatà" amb influències musulmanes, en essència, nostres arrels. Si perdem això, ho perdem tot, i no sol la nostra identitat, perdem als nostres amics, als nostres familiars i coneguts, perdem fins i tot, a qui estimem. Per això, jo, pense defendre'm fins la mort, perquè no hi ha mort més horrible que morir sabent que ens han vençut, i pense viure sense conèixer eixe sentiment.

No hi ha pitjor enemic que qui insulta des de la ignorància, però no es millor aquell que es deixa enganyar per justificar els seus insults.

El dia 25 d'Abril del 1707, l'enemic entrà per Almansa, avui 25 d'Abril del 2007, l'enemic està a casa, i ens vol fer fora de la terra que ens ha vist nàixer i créixer com a poble. Fa 3 segles, entraren amb canons i baionetes, ara ens volen fer fora amb falses promeses i mentides. Diferent tàctica, mateix objectiu.

                                                                                                                                                                        Signat: ©å®lë§